La Parròquia

HORARIS:                                                                        

Horaris de les misses de Guissona i pobles veïns

HISTÒRIA DE LA PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE GUISSONA:

Sabem que l’antiga ciutat romana de Iesso visqué un llarg període d’enfrontaments entre el món àrab i els comtats feudals al llarg dels segles VIII-XI. La conquesta cristiana fou molt difícil. Borrell II conquerí Guissona l’any 975 i manà edificar l’església damunt les runes d’una antiga canònica augustiniana que s’havia erigit al segle VI. Però la vila caigué altra vegada en poder dels àrabs i el temple cristià fou destruït de nou. Finalment, l’any 1015 Guissona fou reconquerida pel bisbe d’Urgell, Sant Ermengol. L’església cristiana fou construïda per tercera vegada i consagrada l’any 1098 per Sant Ot, bisbe d’Urgell. La canònica augustiniana primitiva fou transformada en col·legiata a les darreries del segle XV i tenia jurisdicció religiosa sobre quaranta parròquies que formaven la Plana de Guissona. L’any 1835 se suprimí el capítol de Guissona i la seva col·legiata.

Al llarg del segle XVIII, el temple romànic del segle XI s’anà deteriorant ràpidament, fins que, l’any 1772, s’ensorrà. Quedaren dempeus únicament les capelles del Claustre i del Sant Crist, ambdues del segle XVII. El 1776 es col·locava la primera pedra de l’església actual. Els guissonencs, d’una manera o altra, quasi tots contribuïren a l’edificació del nou temple. Això és expressió de l’esperit religiós i la fe que professaven i vivien els nostres avantpassats. Per fi, el 26 d’octubre de l’any 1800 es procedí a la solemne inauguració i consagració de l’actual temple parroquial.

L’església parroquial de Santa Maria de Guissona és un temple d’estil neoclàssic. L’església més gran de la diòcesi d’Urgell -d’unes dimensions realment majestuoses- és obra de l’arquitecte lleidatà Fèlix Borràs.

Si comences la visita per l’exterior et podràs admirar de dues coses: la monumentalitat de la façana i l’imponent campanar. La façana principal deriva de la tipologia establerta a partir del frontispici de la Universitat de Cervera. La portalada, amb arc de mig punt, està emmarcada per dues columnes estriades d’ordre corinti.  Damunt els capitells reposa el fris que sosté les imatges pètries de Sant Pere i Sant Pau. En la fornícula central, la bella imatge de la Mare de Déu guarda i contempla amorosa tota la plaça Major. La part superior és rematada per tres obertures amb sengles campanes. Als dos extrems de la part inferior del frontis descobrim les imatges de Sant Josep de Calassanç i de Sant Domènec de Guzman. El campanar és de base quadrada i el podem incloure dins l’estil de torres de fortalesa. Disposa de rellotge i de sis campanes: quatre en les obertures del rafal i dues en el campanaret superior, envoltat per una balustrada.

Ja a l’interior, segurament et sentiràs colpit per la magnitud del temple. L’edifici és de planta basilical i consta de tres naus. La nau central és molt més ampla que les laterals. Les tres naus, de cinc trams cadascuna, estan cobertes amb voltes de quatre punts. Tant els arcs torals de la volta central i les dues laterals com els arcs formers, reposen al damunt de vuit pilars (quatre per banda). Aquestes columnes divideixen les tres naus i llurs trams respectius. Els seus capitells s’inspiren en l’ordre corinti clàssic.

Si has entrat per la porta principal comença la teva visita per l’esquerra del temple. La primera és la capella del Claustre, de planta circular. Està presidida per un retaule d’estil barroc salomònic, del segle XVII, dedicat a la nostra Mare i Patrona, la Verge del Claustre. Sembla que la Mare de Déu del Claustre ja rebia veneració dels fidels l’any 1180, encara que en aquell temps era coneguda popularment com “la Mare de Déu de Febrer”. L’escultura és d’estil romànic popular. Està feta de pedra arenisca i medeix 1’10 m. La Verge es representa dempeus, però les proporcions estan tan desfigurades, que semblen imitades d’una imatge asseguda. Possiblement aquesta imatge fou tallada en el segle X. Gràcies a l’obra escrita de Narcís Camós, cèlebre frare dominic del segle XVII, sabem que a mitjans del segle XV un incendi destruí el retaule on hi havia la Verge. En desaparèixer l’altar, l’escultura quedà força oblidada. Un canonge, fill de Guissona, li tenia molta devoció i acudia diàriament a visitar-la. Succeí, visitant-la, que un dia la va veure molt trista, i fins i tot li semblà que plorava, eixugant-li diverses vegades les llàgrimes. Aviat s’obrí també un estudi sobre els guariments miraculosos obrats per la santa imatge. En augmentar la devoció, brollà la idea de bastir-li una sumptuosa capella en els mateixos claustres de l’església. Aquesta construcció durà més de cent anys: s’acabà el 1668. L’altar no es va daurar fins l’any 1803. La pintura de la volta és del s.XIX.

La segona capella, de base el·líptica, és la capella de Sant Plàcid, copatró de Guissona. Sis esveltes columnes sostenen la volta, que és un bonic cel calat imitant els dibuixos d’una randa. Els sis pilars, al començament de la cúpula rematen amb un pedestal. Sobre aquestes sis peanyes hi ha sengles estàtues d’un metre i mig d’alçada. Representen, de dreta a esquerra, les al·legories de la fortalesa, la fe, l’esperança, la caritat, la prudència i la justícia. L’any 1988 es col·locà en aquesta capella un bell quadre: en la part alta s’hi representa Sant Plàcid, soldat romà, que rebutja les armes per abraçar la creu de Crist, mentre un àngel li ofereix la palma del martiri; en el fons es veu la silueta de l’església i la vila de Guissona; en la part inferior es representa la rebuda solemne del cos del màrtir, essent-hi presents el bisbe i la clerecia, els nobles i tot el poble de Guissona.

La tercera capella correspon al baptisteri. És aquí on el batejat esdevé, per la gràcia de l’Esperit Sant, fill de Déu i membre de l’Església.

Acosta’t, ara, a l’espaiós i solemne prebiteri i altar major. Està presidit per la imatge de Maria Assumpta, titular de la parròquia. Les pintures que l’acompanyen són de la segona meitat del segle XX.

Ja baixant per l’altre costat, trobaràs la capella i el retaule de Santa Llúcia. Seguidament, la capella del Sagrat Cor, de base rectangular, on s’hi reserva el tresor més gran del temple: el Santíssim Sagrament, Jesucrist que s’ha quedat entre nosaltres en l’Eucaristia. Et convidem a guardar uns moments de recolliment i pregària. El següent tram està format per un arc cec on hi ha la porta d’accés al campanar. La darrera, és la capella del Sant Crist. Aquesta capella del segle XVII, juntament amb la del Claustre, sobrevisqué a l’ensorrament del temple anterior, que es produí l’any 1772.

Esperem que hagis gaudit de la visita. Recorda que les pedres i obres dels edificis religiosos poden ser sublims. Però el més important són les pedres vives, el Poble de Déu que viu i camina en una Comunitat Cristiana.

La majestuosa nau central

La majestuosa nau central

La Mare de Déu del Claustre

La Mare de Déu del Claustre

Anuncis